Diferència essencial entre mapes i cartografia: els primers són bàsicament un producte ja manufacturat que serveix per orientar-se, mentre que la cartografia interpreta el nostre entorn. La cartografia es la base per crear un mapa. Però hi ha altres matèries, no necessariament geogràfiques, que poden ser interpretades com mapes o cartografia. En el món de les ciències, la descripció gràfica d’uns resultats poden ser descrits, amb imaginació i llegibilitat, per fer-los més evidents i entenedors pel receptor del missatge. En aquests casos, els mapes i la cartografia especialitzada són una eina clarament enriquidora per fer entendre un determinat missatge.
Places & Spaces: Cartografiar la ciència. Aquesta és la discussió interdisciplinària sobre com realitzar un seguiment i comunicar millor l’activitat humana i el progrés científic a escala mundial. Té dos components: la part física, compatible amb la inspecció final de reproduccions d’alta qualitat per a la visualització de mapes a les conferències i centres d’educació, i la versió d’Internet que proveeix enllaços a una sèrie seleccionada de mapes i els seus responsables, juntament amb explicacions detallades de com funcionen aquests mapes. L’exposició és un esforç de 10 anys. Cada any, 10 nous mapes s’afegeixen per arribar a més de 100 mapes al 2014.
![Projecció global del benestar subjectiu Projecció global del benestar subjectiu](https://i0.wp.com/scimaps.org/static/maps/Happyness_jpg_600x600_q85.jpg)
Projecció global del benestar subjectiu
![En termes de geografia En termes de geografia](https://i0.wp.com/scimaps.org/static/maps/92_______jpg_600x600_q85.jpg)
En termes de geografia
![No és aquí: Mapa de la pobresa al món No és aquí: Mapa de la pobresa al món](https://i0.wp.com/scimaps.org/static/maps/chronicpovertylarge__jpg_600x600_q85.jpg)
No és aquí: Mapa de la pobresa al món
•LA DESTRUCCIÓ DELS OCEANS
És difícil imaginar el mal que la sobrepesca està fent. Els efectes són literalment invisibles des de fora, ocult en les profunditats de l’oceà. I quan visualitzes les dades, els resultats són impactants.
Aquesta imatge mostra la biomassa de peixos al nord de l’oceà Atlàntic el 1900 i el 2000. Majoritàriament són: la tonyina vermella, bacallà, lluç, halibut, l’arengada, el verat, abadejo, salmó, truita de mar, llobarro, l’esturió, el turbot, molts dels quals són vulnerables o en perill d’extinció.
El doctor Villy Christensen i els seus companys a la Universitat de British Columbia utilitzen els models d’ecosistemes, mapes del terreny sota l’aigua, els registres de captura de peixos i l’anàlisi estadístic per fer la biomassa de peixos de l’Atlàntic en diversos punts.
Extret de The Guardian