Òmnibus

AVANTPROJECTE LLEI ÒMNIBUS

La inauguració d’aquest blog estava prevista a finals de juliol coincidint amb la entrega de premis de la XI Biennal d’Arquitectura i Urbanisme. Tampoc pretenia ser un blog polític o de política (ni ho serà), però els esdeveniments recents: retallades, mal estar general, insuficiència política, estabilitat malmesa pel capital, lluites estúpides, partidisme recalcitrant i dogmes epidèrmics; no els puc obviar i els hem de fer públic i compartir-los amb tothom.

La finalitat d’un Govern es la de Governar, es a dir, crear, desenvolupar, investigar, promoure, regular, generar… Un Govern, ho es, per assegurar el benestar dels seus ciutadans, l’aprenentatge, les solucions i el futur de tots aquells que viuen i treballen en el país. Un govern ha de buscar solucions als seus problemes sense posar en perill l’estabilitat social, les famílies i/o el futur de tots plegats.

Quin problema hi ha? Que de la nostre economia en depèn Espanya. Que els nostres recursos van a parar més enllà de les nostres fronteres imaginàries i, a canvi, rebem una mísera part en forma de calleu-vos i pagueu.

Si el Govern ha de vetllar per nosaltres, cal que recuperi les nostres inversions sense posar en perill el nostre futur; si el Govern ha de ser àgil i eficaç, cal que busqui innovacions polítiques i desperti de la paradoxa del benefici immediat (el poder econòmic), i si s’han de millorar lleis o plans, no s’ha d’enfonsar el vaixell on viatjàvem només perquè era un vaixell diferent.

Sobre la situació que jo conec, he de dir varies coses.

A la Secretaria d’Habitatge, que ara depèn de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, hi hauran retallades significatives de personal.

La Llei 18/2007 al Dret de l’habitatge queda fortament minvada, gairebé destrossada amb els retalls als aspectes socials, urbanístics i de planejament, i el vaixell insígnia que era el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge que ordenava, consensuava, que era pioner i amb idees avançades en matèria d’habitatge i social; queda ferit de mort.

De la Llei al Dret de l’habitatge desapareix entre altres i per tant també competències del Pla Territorial:

• L’establiment de reserves de sòl per habitatge protegit de manera equilibrada.
• Les àrees de demanda forta i acreditada d’habitatge, segons els criteris següents: Registre de sol·licitants, quantitat d’habitatge disponible, sòl urbanitzable disponible, densitat demogràfica, necessitat d’habitatge derivada de les característiques geogràfiques o econòmiques i els preus dels lloguers a la zona.
• Els programes d’inspecció per detectar l’existència d’habitatges desocupats dins de les àrees anteriorment mencionades.
• Localització de les reserves de sòl per habitatge protegit, controlant la concentració excessiva o la segregació espacial i la coexistència de forma natural de l’habitatge protegit i el lliure.
• Establiment de criteris quantitatius per determinar la reserva de sostre d’habitatge protegit per a qualsevol règim de sòl.
• El lloguer forçós, en els casos d’incompliment de la funció social de la propietat.
• L’expropiació temporal de l’usdefruit.
• L’aplicació, en casos excepcionals, de la destinació total o parcial de l’edificació a habitatge amb protecció oficial en sòl urbà consolidat.
• Reserva urbanística per a habitatges amb protecció oficial.
• Les persones inscrites en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial ja no tenen dret a optar a l’adjudicació d’un habitatge amb protecció oficial, d’acord amb els principis, els procediments i els criteris que havia establert la llei.

Aquest es el relat dels esdeveniments. I nosaltres, què podem fer?

PD:

1. La llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica (Llei Òmnibus) podria ser antireglamentària doncs la normativa diu que totes les lleis presentades al parlament per ser debatudes, han de ser formalment homogènies, es a dir, han de representar un únic àmbit legislatiu. Aquesta llei modifica prop de 80 lleis o reglaments diferents.
2. La tramitació d’urgència també podria incorre en un defecte de forma doncs el contingut de la llei no s’adapta a aquests casos, i hauria d’ampliar-se el temps de exposició pública de 7 a 15 dies.
3. La normativa estableix que tots els articles han de ser debatuts. Una llei de més de 600 articles trigaria un segle en passar aquest tràmit.
4. La simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica, significa també que, al fer desaparèixer certs serveis i, per tant, acomiadar les persones que ocupaven aquests llocs de treball, també es una llei de retallades de personal disfressada amb tot aquest embolcall d’articles i més articles? Recordo que en el Preàmbul de la Llei és diu: aquests objectius responen a una única finalitat de simplificació global de les normes, de l’administració i de la regulació substantiva vers el ciutadà, amb la pretensió d’aconseguir un impacte en la societat que afavoreixi la reactivació econòmica.

ÒMNIBUS
m. [LC] [TRG] Vehicle públic o privat que té capacitat per a transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor.

Enllaç a la Llei Òmnibus